Avui, dia de festa. Qualsevol cosa seria millor que anar a treballar... o almenys és el que pensava jo abans de les 20.00 hs
He quedat amb la nenita H. on sempre per fer una volteta. Ens encanta passejar i no fer absolutament res excepte mirar embadalides les llums dels carrers, la gent que passeja... avui ens hem acostat fins a Sant Jaume per veure el pessebre clàssic d'aquest any. Molt normalet... però és clar, és difícil superar aquell pessebre que incloïa un 'butanero' paquistanès.
Caminant caminant hem deixat enrera el carrer Ciutat i un bar acollidor del carrer de Regomir ens ha cridat l'atenció. Per què no entrem i ens gastem el pot comú que portem des de Turquia?
Dit i fet, hem triat una taula, demanat unes begudes i.... ai las! uns 20' després he reviscut una escena familiar... una parella que entra fins al fons del bar, torna enrera i es queda davant de la porta, un que s'asseu i.... marxen tots 3 sense demanar res.
I jo... trobo a faltar la meva bossa. M'ho han pres tot: l'mp3 de la meva germana, el moneder que em va regalar el Pepe pels 35 anys, el moneder que em va regalar la meva germana, el pendrive amb els records dels meus últims estius, els guants d'irlanda, la moleskine amb la meitat de la meva vida, els carnets, les targetes... sóc una indocumentada!
De cop i volta no sé què em fa més ràbia, si tots els records que m'han près o el temps que perdré renovant tota la documentació. A quarts de 12 de la nit encara no ho tinc clar...
El que sí que tinc clar és la mala llet que m'han fet posar a la comissaria dels mossos. Li estava fent una descripció detallada de tot el que portava a la bossa a l'agent. Una agent que portava estona bufant cada vegada que escrivia una línia més...
- Escolti, com se li acud portar tot això a la bossa?- em diu (pensant, suposo, que la meva llista li semblava la carta als reis).
- Home, perquè jo surto de casa pensant que vosaltres feu la vostra feina i que no em robaran- li contesto sense pensar si li sentarà malament o no.
Si us plau, els agents que es limitin a fer denúncies i no a emetre judicis de valor. Que una ja arriba força cabrejada per un tràngol que no ha triat patir, com perquè a sobre vingui un agent amb poques ganes de treballar i amb ganes d'opinar sobre el que és i no convenient a portar a una bossa.
Coi de ciutat.... amb tota la gent que hi ha i m'ha hagut de tocar a mi!
Ahir em vaig anar a dormir amb la mala notícia (via facebook), avui llegeixo la història...
Al maig de l'any passat em van robar la cartera pujant al bus cap a las "empijadas tierras del Vallès". Vaig sentir la mà a la meva bossa però una vegada pujat al bus no hi havia res a fer. Reconec que vaig tenir sort: no hi tenia un duro dins (els sou del bar estava a la butxaca), el DNI a punt de caducar, la cartera de marca pero una mica passada de moda... això sí, el papeleo... i el personatge de la Guardia Civil que em va atendre...
Res, que et volia enviar una abraçada molt forta i qui sap? Si a mi em va arribar el carnet del Abacus dos mesos després... potser encara pots recuperar alguna cosa :(
Moltes gràcies Óliver. La veritat és que agraeixo rebre ànims en lloc de 'rapapolvos', que a toro pasado aquí tothom és Manolete..
He recuperat la targeta del caprabo, la del sephora, la de la fnac, el dni-que ja tenia renovat-, la llibreta amb els meus apunts personals, el carnet de la biblio, però... ni rastre del carnet de conduir, ni mòbils, ni mp3 (sort que el ipod el tenia en reparació!!!), ni vises, ni..... però si m'han fotut fins i tot les lires turques!!! El pitjor intentar recuperar les fotos... de Jordània no tenia cap còpia, sort que el destí s'ha aliat amb mi i una companya de València conservava un cd amb les meves fotos. Un desastre total... i vinga a pagar! a sobre... gasta't els quartos i el temps en duplicar-ho tot.
Sento que hagis passat pel mateix tràngol que jo... la veritat és que és una molt mala passada. Si els enxampo... deixo curt l'Hammurabi i les seves lleis ;-)