Dissabte a la nit hi ha celebració d'aniversari.: la nenita H fa anys... així que seguint amb la tradició de regalar-nos "moments", preparem un cap de setmana non-stop.

Primera parada: casa meva. Fem un regal-"soparito", amb pastís casolà inclós (tot s'ha de dir, amb una mica de trampa... via la meva mare). Quedem de 21 a 21.30.... i bé, les tradicions no es perden mai, així que les nenites arriben 15' tard. Mentrestant, nenita H i jo hem estat fent proves amb la màquina de picar gel que m'ha deixat el meu pare... és una mina! i nosaltres unes cracks fent mojitos!!!

El sopar molt especial. Estem totes i la nenita V comença a explicar les seves historietes... el que no li passi a ella, no li passa a ningú! i la història del cec de seguida es converteix en un esclat de rialles.

Entre mojitos i caipiroska anem allargant la nit... i arriba el moment maquillatge amb una nova modalitat acabada d'arribar de Can Peggy: maquillatge banana! i tornem a riure amb els consells de colors de la nenita V cap a nenita L.

Ja és força tard i no tenin temps d'anar enlloc a fer la primera copa. Anem directes al Luz de Gas amb l'incògnita de saber si en Conan ens haurà posat o no a la llista. Pel camí intentem convéncer uns nois perquè marxin i ens cedeixin la seva plaça d'aparcament -sense éxit, és clar- i la nenita V, amb la poca credibilitat que li queda diu tota orgullosa: "jo... no penso parlar amb aquests quan arribem al LDG. Jo passo"... 1 hora després la veiem saludant aquests nois i recordant-los que som "les del cotxe"...

Després d'un moment una mica desagradable a la porta (per variar, amb aquesta xusma de porters que tenen) confirmem que no tenim cap problema per entrar.

Em trobo en J., un noi amb el que vaig compartir més que unes copes ja fa uns anys. El saludo des de la distància, aquest cop ve acompanyat (ja era hora!) i ja veig que no serà tant efusiu com normalment. Al cap d'una estona em trobo amb en P. i parlem el justet que ens deixa la seva afonia... Agraeixo trobar-me gent coneguda als llocs i petar la xerrada, tot i que només siguin 5 minuts, però dins meu una veueta em recorda que jo hauria m'hauria estimat més trobar una altra persona.

I així passen les hores, fent voltes i trobant gent -i tot i que ens ho passem bé recordant la màquina de gel i les bananes- aquella nit no acabo de trobar el meu lloc al Luz de Gas.

Marxem cap a quarts de cinc, diumenge teniem una activitat prevista per celebrar l'aniversari II part i ens hem de llevar a una hora prudent....