La meva làmpara és ara un munt de bocins de vidre, punxeguts com agulles...

la recepta? anar mig adormida, els mobles de rodes i... sobre tot, visualitzar la destrossa minuts abans però no fer res per evitar el suïcidi "lamparil".

Pensava que sortiria un geni de dins... però no. Ni tan sols ha sortit el mal geni de les badades i trencadisses (són dos genis diferents... però sempre van agafadets de la mà)... res... només aquell soroll cruel...

la meva làmpara de 3,50 €.... (i bombeta de 8 eurassos)

Et substituiré per una d'igual, però sé que mai serà el mateix que amb tú. Amb els teus defectes, el teu retard per posar-te a punt.

Descansa en pau.

Aviso: No és que m'hagi tornat boja, és que era l' únic llum que tenia. La resta són uns ulls de bou impersonals que m'enlluernen i no em deixen llegir en pau.