S'acaba Agost. Pensava que aquest estiu se'm faria força més llarg, però he pogut resistir la calor, les vacances dels companys, les jornades intensives de totes les oficines (excepte la nostra) sense cap problema.

Suposo que la bici i els JJOO han ajudat bastant.

Però ja estic arribant al límit. Avui em queden 26 dies per començar oficialment les vacances. Si trec els caps de setmana i els festius, segurament em quedaran força menys dies... tot i així, penso que són massa dies per esperar. Sempre penso que el proper any les agafaré abans, pero any rere any cometo el mateix error i les demano cada cop més tard... i per acabar-ho d'adobar, aquest any amb stress! encara no sé si tiraré cap a Rússia o cap al Canadà, si em donarà temps d'arribar a Limerick per al casament tenint en compte que el meu avió arriba 3 hores abans que la cerimonia, que el dia 6/10 he d'estar a Barcelona sí o sí..

Encara no he marxat de vacances i ja estic amoïnada pel que faré després... increïble, dec estar literalment al límit de feina.

Però hi ha d'altres coses que em porten fins a la frontera de la pau i l'esclat de mala llet:

- La impuntualitat com a norma.

- Que hi ha gent que decideix cada dia posar-se a xerrar de 4 a 6 del matí sota la meva finestra.

- Que la gent s'escaquegi de la feina sense cap rubor i quan et rebotes... ets tu la que no vols fer la (seva) feina.

- Els imperatius. Sempre he preferit els condicionals.

- I últimament, qui pensa que per ser "client" té dret a parlar-te sense respecte i a sobre, no el pots engegar...

Si si... començo a pensar que em fan falta JA unes vacances.