BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICO
Viviendo en Barcelona cuando a tu edad ya "deberías" estar casad@, con niñ@s o haciendo cosas de provecho para la humanidad2009-04-30T14:15:17+00:00
This is an Atom syndication feed. It is intended to be viewed in a news aggregator or syndicated to another site. Please visit the Atom Project for more information.
Deportesthe-shaker: that blog/flickr/multimedia-aggregator kind of thingBARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/04/30/caboriesCabòries2009-04-30T14:15:17+00:002009-04-30T14:15:17+00:00
<p>Les nenites repartides per la geografia mundial tots aquests dies... i jo no amb una caldera al cap a punt d'explotar....</p>
<p>- deixo el pis o continuo aquí?</p>
<p>- faig cas del tempteig de canvi de vida radical o no? una de lesdues la tinc força clara... la segona és la que em fa dubtar molt</p>
<p>- ho intento un cop més o ho deixo estar? Ningú va dir que això seria fàcil... pero se suposava que hauria de ser divertit i ja comença a no ser-ho</p>
<p>Potser necessito realment un canvi d'aires, massa temps seguit a Barcelona sempre em fa tenir aquesta sensació, pero aquest cop.... un de temporal com sempre o un de definitiu?</p>
<p>aissssh.... tan fàcil que és pendre decisions quan es tracta dels altres i jo, per mi, no sé si llevar-me amb el peu dret o amb l'esquerre.</p>
<p> </p>
<p> </p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/04/12/malsentesosMalsentesos...2009-04-12T14:24:40+00:002009-04-12T14:24:40+00:00
<p>Per què quan dius 'una mica' hi ha qui enten 'sempre'?</p>
<p>Per què quan fas una cosa puntualment hi ha qui pensa que és un costum?</p>
<p>Millor ho deixem aquí o seguim fins al final?</p>
<p>El que tinc clar és que no he d'alimentar aquest malentès. Si ho desmenteixo, podria ferir algú, si ho deixo engreixar... podria crear-me un problema d'aqui a un temps</p>
<p>Això sí... ara ja tinc tema per menjar-me l'olla durant una setmana com a mínim.... i ara això com ho explico???</p>
<p> </p>
<p> </p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/04/09/que-si-si-nos-vamos-madridQue sí, que sí... nos vamos a Madrid!2009-04-09T14:05:14+00:002009-04-09T14:05:14+00:00
<p>ainsssss... aquest títol el vaig posar abans de marxar....</p>
<p>i ara ja he tornat</p>
<p>un cap de setmana genial, el concert espectacular, la festa impressionant... i el 'susodicho' allà, cañita va, cañita viene</p>
<p>em penso que torno pitjor que estava: molt més encostipada i 'pillada' fins a les celles</p>
<p>aiiiii que patirem!!</p>
<p> </p>
<p> </p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/02/16/recordant-passatRecordant el Passat2009-02-16T19:53:08+00:002009-08-18T17:59:34+00:00
<p>Un dia normal de feina només trencat pels rumors de reunió de l'empresa amb el comité que després han quedat en un no res... només comptava les hores per veure quan podria marxar d'aquella olla a pressió.</p>
<p>S'obre la porta... una altra visita. No faig ni cas, ja el meu company els ha anat a buscar a recepció. De sobte sento una veu sobre totes les altres, em giro amb la certesa de no haver oblidat aquella veu. És ell, un altre cop ell.</p>
<p>Avui ve com a proveïdor, em saluda, em fa dos petons i em mira. Més dels 2 segons que es mira la gent pel carrer. Ja hi som. No li faig gaire cas, però els meus sentits tornen a estar alerta. Mal senyal.</p>
<p>La reunió segueix el seu curs i jo, fora, deixo que els meus pensaments tornin enrere uns quants anys...</p>
<p>Surten i em fa una pregunta tonta, m'acomiado i adéu siau. Però no... ell torna a entrar a l'oficina i deixa tots fora esperant l'ascensor. Em pregunta on és el lavabo. On vols que sigui? -penso- on sempre ha estat.</p>
<p>S'entreté, sento la màquina del cafè...El conec tant.... Està fent temps. Espera que jo m'acosti a l'office. Però no. Sé perfectament el que està fent i no m'agafarà per sorpresa. Aquella noia innocent va desaparéixer una nit al World Trade Center i ja no tornarà més.</p>
<p>Ell em va fer desconfiada, però també va ser qui va fer-me adonar del que NO voldria. Del que NO voldré mai més.</p>
<p>I un cop més me'n adono que ja no em fa mal... però la cicatriu segueix allà, recordant-me sense parar perquè em vaig deixar ferir d'aquella manera.</p>
<p> </p>
<p> </p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/02/14/ser-mateixSer un mateix2009-02-14T14:57:30+00:002009-02-14T14:57:30+00:00
<p>Ja no més col.laboracions de fora per intentar dir el que voldries dir però que mai acabes dient perquè no sóc així</p>
<p>No intentar convertir el 'de tant en tant' en una cosa habitual per semblar el que no sóc.</p>
<p>Prou de forçar les coses. Passaran perquè sí, i si no.. és que no han de passar.</p>
<p>La màxima seguidora de 'mai res passa per casualitat' intentant modificar el destí... Noooooo</p>
<p>Sóc jo. Sóc així i amb això hauria de ser suficient.
</p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/01/26/hola-soy-transparenteHola, soy transparente2009-01-26T12:40:32+00:002009-01-26T19:06:38+00:00
<p>"Hola, soy transparente" </p>
<p>En dos ocasiones este fin de semana me vi en la tesitura de pensar o decir esta frase. </p>
<p>La primera en mi querido Karma. Después de muchos -demasiados- fines de semana, recobré mis antiguas costumbres. Quedé con nenita V y con nenita E para hacer la primera por Gràcia y el resto de la noche, de vuelta al hogar (o por lo menos a unos 5' de casa). </p>
<p>Las vi directamente en El Coleccionista. El famoso metro 24 hs sí funciona sí, pero a unos intervalos que te da tiempo de tejer un jersey mientras esperas. Así que a mi llegada a Joanic, ya me estaban esperando en el bar. Después de unas cervecitas y buena música, Pedro -un mexicano entre pesado y baboso- nos dió el pistoletazo de salida para dirigirnos a la plaça reial. </p>
<p>El vendaval que había azotado Barcelona durante las últimas horas no había pasado de largo por la plaza. Una palmera caída y varios carteles torcidos daban cuenta de la fuerza con la que había sacudido el viento. </p>
<p>El ambiente del Karma, el habitual. El dj... un absoluto desastre! estuve a punto de llamar a mi madre para preguntarle cómo se bailaba esa música de guateque que estaba sonando... lo más nuevo era del 73!! </p>
<p>Y entre canción y canción, una visita a la barra y un pisotón... Oigo mi voz que dice: Hola, soy invisible! </p>
<p>La chica que había decidido que yo no era nadie (no sólo el pisotón, sino el apoyarse sobre mi) se gira y con todo el humor del mundo se disculpa y empieza a dar muestras de cariño como si yo fuera un bebé. Las nenitas, muertas de risa. Yo, con una cara de... a ver como salgo de ésta.... Al menos esta chica repartía cariño, porque hay cada perlita por el mundo... encima que te pisan, parece que les debas algo. </p>
<p>Domingo por la mañana me dirijo a casa de mi padres a comer con ellos. Subo por las escaleras mecánicas del metro y de sopetón escucho un golpetazo (a pesar de que llevaba el mp4 con los Franz a tope!). Me giro y veo un anciano tendido en el suelo.. Doy media vuelta, en contra dirección de las escaleras mecánicas y me acerco a ese señor que empieza a sangrar copiosamente por la nariz. No sé si han sido las gafas que se le han clavado o del puro golpe. En seguida baja un operario del metro que debe haber visto el tortazo por las pantallas de vigilancia. Intentamos incorporar al abuelo pero no hay manera... él insiste en que puede levantarse solo, pero ni lo intenta... . El operario me dice que va a buscar ayuda y corre escaleras hacia arriba. Mientras, llega un nuevo metro y la gente mira, se queda 20 segundos para satisfacer su curiosidad y a veces se oyen comentarios tipo: "bueno, si ya ha ido el del metro pues ya está" sin preguntarle al anciano si se encontraba bien o si yo, sola, con un desconocido sangrando necesitaba ayuda. </p>
<p>Por favor... no era un accidente de tráfico! era una caída!!!! Espero que nunca jamás se encuentren en la situación de caerse y se queden absolutamente solos mientras pasan por tu lado mostrando la mayor de las indiferencias. </p>
<p> Desde luego... el abuelo podría también haber dicho con toda la razón: "Hola, soy transparente"</p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/01/12/rebaixes-graciesRebaixes....??? No gràcies2009-01-12T13:55:00+00:002009-01-12T13:55:00+00:00
<p>Dissabte a la tarda m'acosto amb la meva germana a uns grans magatzems del centre de Barcelona. Missió? tornar un parells de jerseis que ens ha regalat per reis uns cosins amb un gust dubtós.</p>
<p> A l'arribar a la planta indicada un espectacle dantesc s'obre davant els meus ulls... roba despenjada, roba fora del seu lloc, roba a terra, roba trepitjada.... allò semblava que s'acabava el món! Les dependentes desbordades, la gent remenant i deixant on sigui el que acabava de remenar...</p>
<p> tant costa deixar les coses tal com les hem trobat? que jo sàpiga, els que treballen allà no són esclaus... tot i que em sembla que pels sous que els paguen podrien ser veritablement uns explotats del segle XXI</p>
<p> A mi que em busquin a les rebaixes! amb panorames així prefereixo seguir portant els meus pantalons foradats!
</p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2009/01/02/benvingut-2009Benvingut 2009!2009-01-02T10:55:00+00:002009-01-02T10:55:00+00:00
<p>Això espero realment... jo signaria que fos com a mínim com aquest 2008 que acaba de marxar...</p>
<p> La revetlla de Cap d'Any va ser normaleta... la veritat és que l'hauria aprofitat més si no fos per aquelles maleïdes botes que em vaig calçar a les 4 de la tarda i que no em vaig tornar a treure fins a les 7 del matí següent... definitivament va ser una mala idea.</p>
<p> El pitjor de la nit: una molt mala notícia que em van donar justament passades les campanades.</p>
<p> El millor : el sopar a casa dels meus pares amb la nenita H. i el trajecte posterior en metro fins a la cita amb la resta de les nenitas. Vam riure moltíssim perquè l'alegria de rebre l'any nou es contagia.</p>
<p> Una llarga estona al Falstaff i la resta al Coleccionista van consumir les hores que el meu cos aguanta sense dormir... així que quan vaig arribar a casa, de cap al llit! Les nenites E, V i L van continuar la festa... no sé ni on acabarien! segur que a elles no els feien mal les sabates jejeje... ni s'han fet un esguinç incipient que començo a notar al turmell esquerre des d'ahir... </p>
<p> Avui un altre cop a treballar i a començar la rutina laboral.... però contenta, perquè tal com estan les coses, conservar la feina ja és un gran què i si a més a més hi ha bon ambient entre companys, ja no puc demanar més en l'àmbit de 'guanyar-se les garrofes'.</p>
<p> Aquest any no he fet propòsits... només desitjos: el més important, la salut a la família. La resta són utopies, desitjos inabastables o ... el que voldria per a aquest any. Però saps què dic? que somniar és gratis així que........... Benvingut 2009 i que portis només coses bones!</p>
<p> <A href="http://images.google.es/imgres?imgurl=http://dl10.glitter-graphics.net/pub/855/855330toos5dkoxd.gif&imgrefurl=http://profile.myspace.com/index.cfm%3Ffuseaction%3Duser.viewprofile%26friendid%3D95562272&usg=__lXtGAs2PTt0CbYffj9lTAHwnjdE=&h=493&w=356&sz=151&hl=es&start=58&tbnid=omZkKbwzDE93MM:&tbnh=130&tbnw=94&prev=/images%3Fq%3Dfeli%25C3%25A7%2B2009%26start%3D40%26gbv%3D2%26ndsp%3D20%26hl%3Des%26sa%3DN"><IMG style="BORDER-RIGHT: 1px solid; BORDER-TOP: 1px solid; BORDER-LEFT: 1px solid; BORDER-BOTTOM: 1px solid" height=130 src="http://tbn0.google.com/images?q=tbn:omZkKbwzDE93MM:http://dl10.glitter-graphics.net/pub/855/855330toos5dkoxd.gif" width=94></A>
</p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2008/12/25/bon-nadalBON NADAL2008-12-25T20:08:44+00:002008-12-25T20:08:44+00:00
<p>BON NADAL PER A TOTHOM!</p>
<p> Sí, desitjo un bon nadal a totes les persones. </p>
<p> Ara, que a la tele està de moda renegar del nadal com si fos un tràngol que s'ha de passar un cop l'any... per mi són unes de les dates més importants de l'any. Principalment perquè aquest any hi som tots a taula... . Vull oblidar tant els nadals del 2007 que intento assaborir cada minut d'aquestes festes. </p>
<p> M'encanta perquè les meves amigues riuen quan els parlo de la bondat nadalenca. Però a mi em sembla que sí existeix... la gent és molt més amable, fins i tots aquells que no són capaços de dir 'hola' quan entren a una botiga, són capaços de desitjar unes bones festes al sortir. </p>
<p> Em semblen pràctics perquè quan et pot la vergonya... el nadal et permet l'excusa perfecta per trucar aquell noi i desitjar-li bones festes. </p>
<p> Els nadals et fan la setmana més curta a la feina, la germanor departamental es fa més gran i tens ganes de què arribi l'hora de fer el vermut i encara més ganes que arribi l'hora de tocar el dos cap a casa. </p>
<p> M'agraden els nadals... jo sóc així.
</p>
BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICOhttp://s3.amazonaws.com/lcp/lesnenitas/myfiles/rajoles65x65.jpghttp://lesnenitas.lacoctelera.net/post/2008/12/19/per-grapatPer un grapat de $$$$2008-12-19T22:39:14+00:002008-12-19T22:39:14+00:00
<p>Els diners canvien la gent?</p>
<p> I tant que sí! tot i que es tracti d'una misèria, la gent barema l'amistat en funció del que tu tens i ells no..</p>
<p> Avui a l'oficina ens han cridat un a un al despatx del cap... per sorpresa ens han anunciat que teniem paga de beneficis. La de l'any passat va ser tant misserable que ja tots pensavem que aquest any no en tindriem... però no. Aquest any ha caigut un altre cop...i aquest any amb mi s'han portat força bé (la quantitat és a discrecció de la directiva..)</p>
<p> Em crida al despatx el cap i m'ensenya un full -en blanc- amb la previsió d'augment de sou. En blanc perquè encara es negocia... per a això no cal que gastem paper, no?</p>
<p> Mentre m'agraeix l'esforç i el suport d'aquest any m'acosta un altre full (tots dos en anglès, és clar). Amb la sorpresa de l'agraïment no veig res en l' ullada ràpida que hi faig (serà el full típic de ayyyy, que malitos estamos). El meu cap m'interromp els pensaments: l'has vist?</p>
<p> no? el què?</p>
<p> el teu bonus.... </p>
<p> ah no, ara el miro... el veig i gairebé boto de la cadira. Oh-my-god! que bé!</p>
<p> Em demana discrecció absoluta perquè no tots tenen el mateix (també perquè sap que les nòmines són de domini públic) i per evitar suspicàcies -especialment en una persona-. Li prometo que no ho faré públic i surto contenta del despatx.</p>
<p> 'La' persona en questió m'envia un missatge emergent. Vol saber què m'han donat, si ha estat d'acord amb el meu nou sou del 2008, etc... </p>
<p> Li dic que he promés que no li puc dir... però que està bé, que és més que el de l'any passat però que a mi això no em fa feliç (tinc un problema familiar a sobre que ara no ve al cas)...</p>
<p> Començo a rebre un munt de mala llet... que si és injust, que si jo no protesto, que sempre sóc "polite" i el pitjor... que li faig la impressió que ara li dec fidelitat al cap... per diners!</p>
<p> jo al.lucino. Aquesta persona guanya força més que jo i mai he protestat. És més, me'n alegro...el problema no és d'ella sino meu per acceptar menys diners, li he dit abans que qualsevol decisió personal és injusta i que segueixo pensant el mateix que altres anys, però ella erre que erre amb la seva ceguesa...</p>
<p> què vol que faci? que renuncii a la meva paga de beneficis? que renuncii ella al seu sou, no? és que encara al.lucino.... se suposa que ella és més que una companya... és una amiga amb la que m'explico tot!!!! no m'havia sentit mai tant malament llegint segons quines coses... la gent és tan valenta per e-mail... fins i tot quan les taules toquen una amb l'altra.</p>
<p> El meu esperit nadalenc no deixa que em pugi el còlera... li dic que està equivocada i que ja s'adonarà. Que sé que està cabrejada i que no ho tinc en compte...</p>
<p> però sí... no paro de donar voltes i pensar com un misserable grapat de diners poden canviar tant una persona</p>
<p> i si hagués estat a l' inrevés?.... d'una cosa estic segura... que si m'hauria enfadat amb algú seria amb el meu cap, no amb la meva companya</p>
<p> porca misèria...</p>