Una noia cerca un caramel. De vegades deixa de buscar, d'altres, pensa que ja l'ha trobat: un embolcall lluent, cridaner, amb pinta de deliciós... pero l'obre i no... aquell gust no és tal com li prometia la publicitat. D'altres, se n'adona que en volia un de maduixa i aquell era rosat, sí... però de cirera. Els prova i segueix buscant el caramel ideal.
Un dia però, troba el caramel somniat: dolç, tendre, saludable, amb tots els sabors que buscava i a més a més pots anar triant en funció del moment. Té un petit problema... ella és d'un poblet i aquests caramels els fabriquen a un altre poble rival. Amb el que més s'enganxen a l'hora de les festes majors. Tant si toca a casa seva com si toca festejar al poble del davant...
L'altre problema és menor però també important... el caramel és perfecte, però l'embolcall és modest, amb un paperet sense cap reclam, sense cap llum de neó que avisi de les bondats..
Ella somnia des de fa dies amb aquest caramel. Primer es trobava estranya... després va comprendre que havia sentit l'olor del caramel buscat... però no sap que fer.
Fa una comanda? Deixa de somniar amb el caramel? potser és un altre miratge... potser es tracta d'un somni dins d'un somni o un conte sense final.
La deixem al seu poblet que mediti i reflexioni per què quan li descobreixen aquell dolç que buscava, li agafa un atac de timidesa i aparta els seus dits d'aquella mà que li agafava la seva mentre li oferia el caramel.
