BARCELONEAR A LOS TREINTAYPICO

Per què quan dius 'una mica' hi ha qui enten 'sempre'?

Per què quan fas una cosa puntualment hi ha qui pensa que és un costum?

Millor ho deixem aquí o seguim fins al final?

El que tinc clar és que no he d'alimentar aquest malentès. Si ho desmenteixo, podria ferir algú, si ho deixo engreixar... podria crear-me un problema d'aqui a un temps

Això sí... ara ja tinc tema per menjar-me l'olla durant una setmana com a mínim.... i ara això com ho explico???

Ja no més col.laboracions de fora per intentar dir el que voldries dir però que mai acabes dient perquè no sóc així

No intentar convertir el 'de tant en tant' en una cosa habitual per semblar el que no sóc.

Prou de forçar les coses. Passaran perquè sí, i si no.. és que no han de passar.

La màxima seguidora de 'mai res passa per casualitat' intentant modificar el destí... Noooooo

Sóc jo. Sóc així i amb això hauria de ser suficient.

Els diners canvien la gent?

I tant que sí! tot i que es tracti d'una misèria, la gent barema l'amistat en funció del que tu tens i ells no..

Avui a l'oficina ens han cridat un a un al despatx del cap... per sorpresa ens han anunciat que teniem paga de beneficis. La de l'any passat va ser tant misserable que ja tots pensavem que aquest any no en tindriem... però no. Aquest any ha caigut un altre cop...i aquest any amb mi s'han portat força bé (la quantitat és a discrecció de la directiva..)

Em crida al despatx el cap i m'ensenya un full -en blanc- amb la previsió d'augment de sou. En blanc perquè encara es negocia... per a això no cal que gastem paper, no?

Mentre m'agraeix l'esforç i el suport d'aquest any m'acosta un altre full (tots dos en anglès, és clar). Amb la sorpresa de l'agraïment no veig res en l' ullada ràpida que hi faig (serà el full típic de ayyyy, que malitos estamos). El meu cap m'interromp els pensaments: l'has vist?

no? el què?

el teu bonus....

ah no, ara el miro... el veig i gairebé boto de la cadira. Oh-my-god! que bé!

Em demana discrecció absoluta perquè no tots tenen el mateix (també perquè sap que les nòmines són de domini públic) i per evitar suspicàcies -especialment en una persona-. Li prometo que no ho faré públic i surto contenta del despatx.

'La' persona en questió m'envia un missatge emergent. Vol saber què m'han donat, si ha estat d'acord amb el meu nou sou del 2008, etc...

Li dic que he promés que no li puc dir... però que està bé, que és més que el de l'any passat però que a mi això no em fa feliç (tinc un problema familiar a sobre que ara no ve al cas)...

Començo a rebre un munt de mala llet... que si és injust, que si jo no protesto, que sempre sóc "polite" i el pitjor... que li faig la impressió que ara li dec fidelitat al cap... per diners!

jo al.lucino. Aquesta persona guanya força més que jo i mai he protestat. És més, me'n alegro...el problema no és d'ella sino meu per acceptar menys diners, li he dit abans que qualsevol decisió personal és injusta i que segueixo pensant el mateix que altres anys, però ella erre que erre amb la seva ceguesa...

què vol que faci? que renuncii a la meva paga de beneficis? que renuncii ella al seu sou, no? és que encara al.lucino.... se suposa que ella és més que una companya... és una amiga amb la que m'explico tot!!!! no m'havia sentit mai tant malament llegint segons quines coses... la gent és tan valenta per e-mail... fins i tot quan les taules toquen una amb l'altra.

El meu esperit nadalenc no deixa que em pugi el còlera... li dic que està equivocada i que ja s'adonarà. Que sé que està cabrejada i que no ho tinc en compte...

però sí... no paro de donar voltes i pensar com un misserable grapat de diners poden canviar tant una persona

i si hagués estat a l' inrevés?.... d'una cosa estic segura... que si m'hauria enfadat amb algú seria amb el meu cap, no amb la meva companya

porca misèria...

El combustible, el banc mundial, la sobreexplotació agraria, la caiguda de la banca... tot això sentim cada dia a les notícies i molts cops ens sona a l'engròs, llunyà...

Per mi la crisi és:

- Mirar el saldo del compte corrent i adonar-te de totes les coses que no podràs comprar de moment.

- Haver de cancel.lar 2 de 4 dinars/sopars previstos d'aqui a final de mes.

- Estar pensant en com arribarà el menjar de la nevera fins el dia 30

- Menjar-se el cap per no haver de demanar una bestreta de la paga extra de desembre.

- Que inaugurin una botiga de roba low-cost al costat de la feina i haver d'anar sense targetes per no haver de sucumbir a la temptació.

- Esborrar les sortides de cap de setmana i fer la cerveseta a casa (fins a què s'acabin)

- I així... fins a l'infinit. Sí, jo sóc ja una ciutadana d'aquesta ciutat a la que la crisi ja li ha picat l'espatlla per avisar de la seva presència.

Sí, ViscABarcelona... però jo no estic tan contenta com els de l'anunci...

Avui he rebut un e-mail inesperat. No només això, sino que també és bastant desagradable.

Realment estem tan influenciats per les noves tecnologies que quan tenim un problema és millor enviar un e-mail ple d'apreciacions equivocades en lloc de parlar directament amb la/les persones afectades? Es veu que sí.... jo, en canvi, sóc de l'escola antiga... prefereixo preguntar i fer saber quan una cosa m'ha molestat

Aquesta actitud no m'ha fet guanyar gaires simpaties. De fet tinc una fama de borde que penso que no me la mereixo (almenys tota), però jo em quedo sempre tranquil.la perquè segur que després no hi ha malsentesos. Per mi, un cop parlat, el problema ja ha deixat d'existir i els meus sentiments davant la persona queden igual que abans del conflicte.

Però....què faig ara amb aquest e-mail? l'ignoro? el contesto? li ensenyo a l'altra part afectada i faig més gran el conflicte?

Realment no m'esperava un correu com aquest. Potser estic massa sensible, potser la meva fidelitat als amics està per sobre de qualsevol altra cosa. L'únic que tinc clar és que ja m'han amargat la resta del dia... i només són les 10 del matí.

Moltes gràcies per pagar el cabrejos amb mi.

Potser en lloc de pensar sempre en frases començades per 'JO' , de tant en tant va bé pensar en frases amb 'TU' o amb 'NOSALTRES'. Totes aquestes coses no passarien.

ve-t'ho aquí la conseqüència d' un dels majors pecats capitals

El millor per combatre l'stress post-vacacional... és tornar a marxar de vacances. I això és exactament el que penso tornar a fer... marxo el proper dilluns cap a Atenes i d'allà, creueret fins a tornar a Barcelona...

que sí, que sí... que m'ho mereixo. Me'n vaig amb la nenita H., artífex 100% d'aquest inesperat regal d'aniversari, una mica avançat però.... igualment perfecte.

Penso relaxar-me, no pensar en res (o sí), estabilitzar-me després d'aquest grip que m'està deixant fregida i... potser faig un pensament i m'atreveixo a explicar-li a la nenita què em passa... queda una mica estrany explicat així però... si l'hermetisme personificat i una persona tancada es junten... és com demanar que un enginyer faci poesia.

Tot sigui per oblidar el tedi laboral i la sensació d'haver perdut un cap de setmana tancada a casa amb aquest virus estomacal.

Viure sol té molts avantatges (casa teva teu el grau de neteja que tu vols,ni més ni menys, no has de compartir espai, no has de parlar amb ningú si no tens ganes...) però alhora té dos problemes força importants (al menys per a mi..): 1) que si tens ganes de xerrar amb algú i explicar-li les teves coses... només et respon el teu propi eco i 2) la llista de la compra

Sí... és horrible anar a comprar al super. O això, o pagues 3 vegades més que la resta dels mortals.

Per exemple... paper higiènic. Fonamental dins una casa. La lògica et diu que compris 6 rotllos, bàsicament perquè no tens espai i perquè en tens prou per uns quants dies. Dons no... acabes comprant 24... que és l'intèrval que hi ha entre els 6 que necessites i els 48 que voldries per a què et surtin a un preu raonable...

Els ous... otros que tal bailan! ni parlar-ne de comprar-ne 12. No duren tant. I tens el coco tan menjat pel tema col.lesterol, que només en compres 6, és clar.. al doble de preu que els 12. Llavors què? 2 rovells per setmana com a màxim et diuen... això vol dir que 6 ous = 3 setmanes... 3 setmanes???? hi ha ous que durin tant? així doncs la meitat de les vegades acabes llençant els ous a les escombraries o menges truita 3 dies seguits i ja t'has saltat el tema dels rovells..

Les patates... buenooooooooooooo, les patates!!! 4 quilos mínim, les taronges... 4,5 kgs vaig haver de comprar l'altre dia per no haver de pagar-les a preu de caviar... les llaunes de tomàquet, les conserves, els iogurts.... tot tot és de mida familiar!

Quan inventaran raccions per a 'singles' sense que et costin un ull de la cara?

No se suposa que el porcentatge de persones que viuen soles creix cada dia?

doncs ... potser seria moment de començar a canviar les coses!

és clar... que ves a saber qui ha de canviar.... Com em va dir l'antiga gerent de la feina quan em vaig queixar del sou i li vaig dir que així mai em podria comprar un pis: "doncs, casa't! "

... això em va etzibar...

A grans mals... grans remeis