Més d'un any sense passar per aquí... i no sé perquè avui he recordat aquest bloc
Potser la pel.lícula que he vist aquesta tarda m'ha fet recordar el passat, potser el mal tràngol de parlar amb el meu xicot em posa cada dia les coses més clares. La veritat és que no sé què ha estat, però aquí hi soc... un altre cop a Barcelonejar!
I si... segueixo a Barcelona, però amb canvis tan radicals a la meva vida...
Doble canvi de pis i tornada a casa dels pares. Un retorn temporal que s'està allargant més del compte i tal com vaig veient els aconteixements, encara passarà força temps fins que torni a volar del niu.
I al mig de tot.. un viatge a Islàndia que no es va fer mai, un viatge a veure balenes que no vaig veure. I no sé com vaig arribar al Sahara, i no sé com, va canviar la meva vida... no només aquest cop, sino el segon viatge al Marroc, i també el tercer, i el quart i el cinquè... El Marroc em va canviar la vida i és un canvi sense retorn, ja mai seré igual com era abans. Tant si això acaba bé o acaba malament, la meva manera de veure el món va canviar aquella nit veient les estrelles, passant fred, passant calor al matí i a punt de morir atropellada per una caravana de camells que no vaig veure... i ells tampoc a mi.
El silenci del desert, només la sorra i els estels i al mig... nosaltres 4. Només erem uns amics que ara hem passat a ser molt bons amics. I ja està. No hi ha res més, que no hi hagi males interpretacions però TU i només TU em vas fer canviar.
TU que vas fer també que allargués el meu viatge 3 dies més. TU que vas veure com el Barça guanyava la Champions mentre preniem una coca-cola a un bar d'Skoura. Jo amb la samarreta del Barça, TU al.lucinat de veure com era jo. TU que vas marxar abans de que arribessim al punt final. TU que sempre deies que vindries, però no vas tornar mai.
I un dia... França... tu hi ets. I ens retrobem, com si no ens haguessim separat mai. I ens abracem com a germans, com el que som. I tornem al Marroc un cop i un altre, i m'ajudes amb el meu xicot, desinteresadament , i jo t'ajudo a Barcelona i tu em tornes a ajudar i desajudar amb el meu xicot...
I jo sé que alguna cosa ha passat entre vosaltres, però cap dels dos m'ho voleu dir. I jo em temo que el que ara us separa sóc jo, encara que dissimuleu i feu com si sou germans i jo sé que no, perquè veig com em mires, perquè veig com el meu xicot i el seu germà estan alerta quan tu i jo ens trobem al mateix lloc. Perquè veig com et mira la teva familia i com et parla quan estic jo...
I sé que alguna cosa passa, i que no m'ho diràs mai. I que jo mai t'ho diré. Tot i que sé que vas llegir aquell missatge que li enviava a la meva amiga i que no t'hauria d'haver arribat mai. I allà vas saber el que sempre havies imaginat.
I ara és tard, massa tard. Però qui sap... total, jo anava a Islàndia i vaig acabar al Marroc. Qui sap si algun dia tenim valor tots dos i parlem del que mai hem parlat... del que mai ha passat...
TU ets important a la meva vida i sempre ho seràs. Per sempre. No em decebis, si us plau! és l'únic que et demano perquè tu saps que jo. a tu.... el 100%
